DESPRÉS DE LA CRISI Josep Fontana La Fundació Alfonso Comín es complau a convidar-vos a la conferència Després de la crisi, que pronunciarà Josep Fontana, historiador.
Tal com diu en el seu llibre El futuro es un país extraño “allò que, per a justificar les polítiques d’austeritat, es presenta com un retrocés temporal destinat a superar uns moments de dificultats, amaga, en realitat, una alteració permanent dels nostres drets socials amb vista a liquidar definitivament el que queda de l’Estat del benestar i consolidar una nova societat de la desigualtat”.
La conferència tindrà lloc el dia 17 de setembre a les 19.30 hores, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Montalegre, 5. L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament (210 persones).
Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Barcelona, 17 de setembre de 2013
LES REVOLUCIONS ÀRABS. FACTORS COMUNS I PARTICULARITATS NACIONALS Gema Martín Muñoz Professora de Sociologia del Món Àrab de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
Directora general de Casa Árabe de 2006 a 2012
“Els països àrabs estan vivint un procés político-social que es caracteritza per un canvi generacional profund en el qual s’està posant fi a l’era postcolonial i obrint un nou cicle històric el nou ordre del qual està presidit per la consecució dels drets ciutadans i la legitimitat democràtica.
Aquesta nova generació (el 60% de la població àrab actual té menys de 20 anys) ha estat el resultat de diverses “revolucions silencioses” en les quals les dones han estat també molt involucrades (transició demogràfica, urbanització, accés intensiu a l’educació, canvi social en el si de la família i de l’estructura patriarcal, accés a les noves tecnologies).
Tots aquests canvis profunds i transformacions han aportat consciència política i ciutadana a aquesta nova generació que, a la vegada que s’ha anat apropiant de l’esfera pública, constatava la seva creixent marginació política, econòmica i social. Progressivament es va anar obrint un profund cisma entre les societats i els governants- Tota una sèrie de moviments socials i vagues des de 2008 anunciaven la intensitat d’aquest cisma”.
Gema Martín Muñoz
Fragment de l’article: Revoluciones, transiciones y reformas.
Reflexiones en torno a la Primavera Árabe Barcelona, 10 de maig de 2012
EL MERCAT CONTRA L’ESTAT Ignasi Ramonet Director de Le Monde diplomatique en español
El mercat i el sector privat destrueixen el que és col·lectiu i s’apropien de les esferes pública i social. La qual cosa provoca una competència generalitzada: el mercat contra l’Estat, el sector privat contra el sector públic, l’individu contra la col·lectivitat, l’egoisme contra la solidaritat. Estableix una competència entre el capital i el treball. I com que els capitals circulen en total llibertat, contràriament a les persones, molt menys mòbils, qui surt guanyant és el capital.
Una vegada que els mercats s’obren, en nom del lliure canvi, les grans firmes globals fabriquen, subcontracten i venen arreu del món. Per maximitzar els seus guanys, produeixen allà on la mà d’obra és més barata i venen allà on el nivell de vida és més elevat.
Aquest capitalisme neoliberal constitueix una immensa ruptura econòmica, política i cultural. Sotmet les empreses i els ciutadans a una imposició única: adaptar-se, a fi de plegar-se millor als anònims mandats dels mercats financers. Condemna per endavant –en nom del realisme- tota vel·leïtat de resistència o dissidència. I colpeja amb oprobi tota sorpresa proteccionista, tota cerca d’alternativa, tot intent de regulació democràtica, tota crítica als mercats omnipotents.
Barcelona, 24 d'abril de 2012
SET UTOPIES PER A UN MÓN MILLOR Ignacio Ramonet El capital i el mercat han repetit durant gairebé trenta anys, que eren ells, i no la gent, els qui feien la història i la felicitat dels homes. Ara se’ls ha de recordar que no només l’economia és mundial: la protecció del medi ambient, l’ajut al desenvolupament, la necessitat de justícia social i la preocupació pels drets humans també són assumptes mundials. Y correspon que siguin els ciutadans del planeta els qui finalment se’n facin càrrec. Barcelona, 19 d'octubre de 2011
DESCOLONITZAR L'IMAGINARI DEL CREIXEMENT Serge Latouche En els darrers anys, Serge Latouche s’ha convertit en el portaveu i el referent més conegut de la filosofia del decreixement, una crítica constructiva al paradigma imperant de creixement il·limitat. Professor emèrit de Ciències Econòmiques de la Universitat París-Sud XI. Barcelona, 26 de novembre de 2010
PRÒXIM ORIENT: QUI NO VOL LA PAU? Emilio Menéndez del Valle Ambaixador d’Espanya i eurodiputat socialista
Barcelona, 15 d'octubre de 2002
ELS EXCLOSOS Waldemar Boff Director del SEOP (Servei d’Educació i Organització Popular. Petròpolis. Brasil) Barcelona, 5 d'octubre de 2000
EL POBLE KURD EN L’OBLIT Malik Özden Representant del Centre Europe-Tiers Monde (Ginebra) davant de les Nacions Unides
Barcelona, 18 de maig de 1998
ALGÈRIA, ENTRE CONFLICTE I DIÀLEG Salima Ghezali Escriptora i periodista algeriana Barcelona, 18 de desembre de 1997
POBRES, MUNDIALITZACIÓ I ÈTICA Leonardo Boff Teòleg brasiler
Barcelona, 15 d'octubre de 1997
L’ECOLOGIA COM A NOU ESPAI DEL SAGRAT Leonardo Boff Teòleg brasiler Barcelona, 3 de juny de 1993
500 ANYS DE PRESÈNCIA EVANGÈLICA A AMÈRICA LLATINA Leonardo Boff Teòleg brasiler
Barcelona, 1 de setembre de 1990
LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT: ARA Leonardo Boff Teòleg brasiler Barcelona, 1 de maig de 1987
ESGLÉSIA CATÒLICA: ¿CAP A ON? EL CANVI DELS PARADIGMES DEL VATICÀ II Hans Küng Teòleg Barcelona, 12 de setembre de 1986
LA TORTURA, PER A QUÈ? José María Mohedano President nacional de l’Associació pro Drets Humans Barcelona, 14 de gener de 1985
Les ponències que no estan penjades a la web estan gravades en cassette a l’arxiu de la Fundació i disponibles per a aquells que les vulguin consultar.
