|
|
Capitalisme i canvi climàtic: del desequilibri productiu al desequilibri del planeta
|
Octubre de 2010 - Novembre de 2010 |
El desequilibri productiu propi del sistema capitalista ha portat al punt de col·lapse en què es troba avui el planeta.
L’increment massiu d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle es va produir amb l’explosió industrial capitalista. En l’actualitat l’ús d’energies fòssils per un sistema productiu de creixement indefinit genera contaminació, residus, desforestació, devastació d’ecosistemes terrestres i marins i destrucció de biodiversitat. I tots aquests elements contribueixen al canvi climàtic, que és la conseqüència final de tots els altres desequilibris causats a la natura.
Esgotament de les reserves d’aigua, desforestació, contaminació, residus, sobrepesca, crisis alimentàries, etc… tots aquests elements dispersos, que solen tractar-se de manera desconnexa, estan indirectament o directament articulats entre si. Aquest cicle vol posar de manifest el nexe entre el capitalisme i el canvi climàtic. Es tracta de relacionar elements no polítics amb els elements polítics, econòmics i socials d’un sistema productiu de creixement i consum il·limitats que té per objectiu assegurar els màxims beneficis en el menor temps possible a les grans empreses transnacionals, i que a més d’arruïnar el planeta, causa greus problemes a milers de milions de persones que es veuen privades d’unes condicions de vida dignes.
No fer res avui és molt més car que invertir el necessari per reduir l’impacte del canvi climàtic i fer front a les causes que el provoquen, i a més suposa un tractament injust per als països empobrits i una gravíssima transferència de costos per a les generacions futures, que ja saben ara que viuran en un planeta amb greus desequilibris ecològics, socials i econòmics.
El clima i les necessitats humanes són, per tant, els dos elements que demostren que el sistema capitalista, a banda de portar al col·lapse, és un sistema inadequat tant per les persones com pel conjunt de totes les formes de vida del planeta.
L’AIGUA, LA BASE DE LA VIDA. CONSEQÜÈNCIES GEOGRÀFIQUES, POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES
Pedro Arrojo
Professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|