Crisi ecològica: el repte social del segle XXI

Abril de 2008 - Maig de 2008

La crisi ecològica mundial en la qual ens trobem immersos està perfilant un futur incert, estem comprometent la satisfacció de les necessitats de les generacions futures.

Més enllà dels aspectes més mediàtics com el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, aquest cicle vol aprofundir en altres aspectes d’aquesta crisi ecològica mundial, l’alimentació, l’energia i l’aigua i a l’hora vol mostrar la importància dels factors socioeconòmics i institucionals en la gènesi de la crisi, així com la necessitat de canvis profunds en les maneres de produir i consumir, en els hàbits de les persones i en l’organització socioeconòmica de les societats.

L’aigua, pels seus valors ecològics i socials, és més que un recurs, és un medi natural imprescindible que cal preservar: a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i del medi ambient. El pas d’una cultura de l’aigua exclusivament hidràulica a una nova cultura de l’aigua comporta compatibilitzar el seu ús i explotació amb la conservació del medi, cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que és necessari protegir i conservar. És indispensable entendre la gestió de l’aigua des d’una altra mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural.

L’agricultura industrial actual assegura la provisió d’aliments per a tota la humanitat? O l’ús i abús de plaguicides i fertilitzants químics, la modificació genètica de les llavors, la ingesta de fruites i hortalisses de fora de temporada i produïdes a l’altre extrem del món estan posant en perill la sobirania alimentària dels pobles? Els acords comercials internacionals mai no haurien de regular-se per sobre dels interessos socials, ambientals i nacionals relacionats amb l’alimentació i l’agricultura.

Cal un canvi del model energètic actual dependent dels combustibles d’origen fòssil. El final del subministrament de petroli barat, tindrà grans conseqüències socioeconòmiques en un context internacional amb una economia fortament dependent de l’“or negre”. La gran agroindústria i les grans empreses energètiques en aliança amb molts dels dirigents polítics actuals han descobert noves fonts de benefici en els agrocombustibles (i no biocombustibles) i en les energies renovables, relegant a un segon terme la imprescindible necessitat d’una reducció del consum energètic.