Àfrica negra: reptes i respostes

Octubre de 2002 - Novembre de 2002

Què sabem de l'Àfrica negra? La imatge que en tenim al nostre país a partir dels mitjans de comunicació és la d'un cúmul de desastres que dibuixen el que s'ha anomenat un "continent perdut": guerres fratricides, elits corruptes, fams endèmiques, emigració massiva, impotència per sortir de la pobresa i per emprendre un desenvolupament humà i econòmic... ¿És real aquesta imatge?

Amb el present cicle de conferències intentarem donar algunes respostes a aquest interrogant. No es pot entendre gairebé res del que passa avui a l'Àfrica subsahariana sense tenir present la seva història desgraciada de dominació. El comerç d'esclaus va dessagnar i desestructurar moltes regions africanes. La colonització europea dels segles XIX i XX va agreujar la situació, generant i exacerbant artificialment conflictes interètnics i provocant una situació de dependència econòmica i política que ha perdurat fins avui, perllongant-se en formes diverses de neocolonialisme. Però l'Àfrica negra no és només "objecte" d'interferències estrangeres. D'una banda, unes minories governants s'han fet còmplices de les injustícies alienes. I d'altra banda -i això ho coneixem menys-Àfrica és un continent ple de vida.

No es pot entendre l'economia africana observant només les variables macroeconòmiques: cal examinar també els circuits de producció i distribució que sovint no figuren a les estadístiques. En el terreny polític, no actuen només les minories corruptes còmplices del neocolonialisme o guiades per interessos egoistes: hi ha també una ebullició de projectes renovadors, tant a nivell local com continental, mirant cap a una eventual Unió Africana. De la combinació de tot això no sabem què en pot resultar de bo i de dolent. Però serà un futur bastant més complex del que podem imaginar amb les migrades informacions de què disposem a Europa. Finalment, també és important establir fins a quin punt els propis africans són responsables de les situacions en què viuen i fins a quin punt els europeus hem d'assumir les nostres pròpies i evidents responsabilitats, i els deures morals i polítics que se'n puguin derivar.