L’any transcorregut des de la Guerra del Golf ha modificat profundament les relacions internacionals i ha impulsat un procés renovador en la situació de l’Orient Mitjà. Fets que obliguen a reflexionar novament sobre la tràgica situació del destí històric del poble palestí.
És molt possible que sense la Guerra del Golf no hagués tingut lloc la Conferència de Pau sobre l’Orient Mitjà; tot i que, certament no sigui aquesta la Conferència preconitzada per les Nacions Unides i reclamada per la comunitat internacional. No obstant, i amb totes les reserves que legítimament es poden formular davant d’aquestes converses, prèvies a unes veritables negociacions, estem en presència d’una dada nova i irrefutable. Des de la trobada inaugural, celebrada a Madrid el 1991, s’ha posat en marxa una dinàmica a l’Orient Mitjà, els resultats últims de la qual desconeixem.
Per primera vegada, en la història de la qüestió palestina, es manifesta un propòsit gairebé unànime de donar compliment a les resolucions de les Nacions Unides i satisfer també les reivindicacions del poble palestí. Que, tot i que constitueixen la medul·la de la pau a tota la regió, no són el tema únic de la Conferència de Pau. Síria i El Líban són també parts directament interessades, així com la resta dels països que constitueixen la nació àrab.
Per raons òbvies, en les nostres jornades de reflexió i d’estudi, el centre d’atenció és la qüestió palestina. Veritat que la gran il·lustració de palestins i israelians donant-se la mà constitueix una fita històrica. Però, al mateix temps, s’ha agegantat la tragèdia que viuen les poblacions de Cisjordània i Gaza. Israel, mentre assisteix a les trobades diplomàtiques, ha endurit la seva política militar i policial en els territoris ocupats. Fins i tot ha continuat la instal·lació de noves colònies a Cisjordània i Gaza, amb el propòsit manifest d’alterar-ne la seva composició demogràfica.
En conseqüència, uns aspectes mouen a un moderat optimisme: l’inici de converses entre totes les parts implicades en el conflicte de l’Orient Mitjà. Mentre altres realitats mouen a un escepticisme cert sobre les veritables intencions negociadores d’Israel.
Tots aquests extrems són els que inspiren la convocatòria d’aquest nou debat entre interlocutors fiables i representatius d’un mosaic d’opinions, indispensables tots ells per crear un autèntic clima negociador a l’Orient Mitjà. Però amb la certesa que en tant no sigui una realitat el dret a l’autodeterminació del poble palestí, materialitzat en un Estat sobirà, la pau i la justícia no seran possibles a l’Orient Mitjà.
LA PARTICIÓ DE PALESTINA: L’ORIGEN D’UN PROBLEMA CONTEMPORANI
Dr. Alejandro Rodríguez Carrión
Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Màlaga
L’APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL HUMANITARI ALS TERRITORIS PALESTINS
Dr. José Antonio Pastor Ridruejo
Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense de Madrid
PALESTINA I ELS CONFLICTES D’ORIENT MITJÀ
Dr. Roberto Mesa
Catedràtic de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid
TAULA RODONA
LA CONFERÈNCIA DE PAU, PROCÉS NEGOCIADOR O MECANISME DILATORI
Intervenen:
Sr. Uri Avnery
Escriptor i Periodista. Ex Diputat del Parlament Israelià
Membre de l’Associació d’Amistat Palestino-Israeliana
Dr. Bichara Khader
Director del Centre d'Etudes et Recherches sur le Monde Arabe Contemporain
de l'Université de Louvain
Dr. Issam Salem
Representant de l’OAP a Espanya
Sr. Manuel Vázquez Montalbán
Escriptor i Periodista
Dr. Roberto Mesa
Moderador
|
