La crisi econòmica que des de l’any 2008 pateix la societat mundial no és una més de les típiques crisis en les quals recau, cíclicament, el sistema capitalista. No és només una crisi del sistema financer internacional que s’ha traduït, de manera dramàtica, en una crisi general de l’economia productiva a tots els continents. No és només la primera crisi que afecta els països del Nord des que vivim en unes economies plenament globalitzades –que no els del Sud, que ja n’han passat unes quantes en els darrers quinze anys-. És, per començar, la recessió més greu que viu l’economia mundial des de la Gran Depressió dels anys trenta. És la fi, per implosió, d’un paradigma econòmic –el neoliberalisme- que ha exercit la seva hegemonia ideològica de manera implacable durant els darrers trenta anys.
Estem en un punt d’inflexió de la història econòmica contemporània. Són molts els qui, des de fa dècades, anunciaven la insostenibilitat social i ambiental d’aquest model neoliberal basat en el creixement de les desigualtats, la desregulació i el domini dels mercats financers per damunt de qualsevol poder públic, ja fos nacional o internacional. Cal, vulguem o no vulguem, entrar en una nova etapa i correspondria al pensament d’esquerres dissenyar les alternatives i a les forces progressistes liderar aquest trànsit.
Són moltes les propostes que hi ha sobre la taula per tal de promoure un canvi de model econòmic. D’entrada, regular de manera estricta els mercats financers internacionals, és a dir, invertir la relació de poder temps entre l’Estat i el capital financer, en la qual aquest tenia l’última paraula. Calen institucions polítiques globals que permetin un control democràtic dels mercats mundials. Un lloc principal en aquest programa de reformes l’hauria d’ocupar la supressió dels paradisos fiscals, punta d’iceberg del sistema avui en fallida.
Més enllà de les regulacions públiques, ja siguin a escala estatal o global, també cal seguir amb atenció aquells canvis en la cultura econòmica que s’estan promovent des de la societat civil. Destaca, en aquest sentit, la banca ètica, en tant que experiència pionera a l’hora de construir unes relacions financeres fora dels valors estrictament capitalistes. De fet, cal preguntar-se si totes aquelles pràctiques i experiències econòmiques alternatives que avui ja estan en funcionament –l’economia social, les finances ètiques, els moviments de consum responsable- no són, de fet, una via des de la qual es pot avançar cap a sistemes de mercat post-capitalistes. De totes aquestes qüestions es debatrà en el cicle que aquí es presenta.
|
