.
 
ALFONSO COMÍN
· Obra Completa
· Escrits sobre l'A. Comín
· Llibres sobre l'A. Comín
 
LA FUNDACIÓ
· Programa d'activitats
· Activitats realitzades
Cicles de conferències
Seminaris
Conferències
Taules rodones
Debats i simposis
En col·laboració
Projectes cooperació

· Premi Internacional

· Publicacions

Col·lecció Memòria
Quaderns
Coedicions
 
Índex de documents
Contactar
 
· Fer-se amic de la Fundació
· Adquirir Obra Completa
 
Projectes de cooperació  
» Tornar a l'índex de projectes

 

 

Transformació de l'energia solar en energia elèctrica a les Comunitats de:
· Mata Azul, (Santo Antonio/Mata Azul): Energia do Sol I
· Serra dos Magalhaes, Gleba D.Pedro, Gleba Bandeirantes i Gleba Azulona Gameleira:
  Energia do Sol II
Prelazia de São Fèlix do Araguaia, Mato Grosso, Brasil (1998 i 1999)

Seguint amb la col·laboració iniciada l'any 1995 amb la prelazia de São Félix do Araguaia, l'any 1998 l'Associação de Educação e Assistência Social Nossa Senhora da Assunção (ANSA), de la prelazia , juntament amb la comunitat de Santo Antonio/Mata Azul, van iniciar un projecte de transformació de l'energia solar en energia elèctrica. Posteriorment el projecte es va implementar a altres comunitats rurals del municipi de São Felix do Araguaia. La Fundació va donar suport als dos projectes.

Les comunitats rurals que viuen al municipi de São Fèlix do Araguaia, al Mato Grosso, estan constituïdes per petits agricultors que fan servir mà d'obra familiar en el seu procés de producció. En general les propietats tenen una superfície que varia de 50 ha a 200 ha, amb una topografia plana i amb lleugeres ondulacions. La gran majoria de les famílies viuen desintegrades del mercat, practicant una agricultura de subsistència.


L'atenció a la salut és també molt precària; l'educació arriba només fins a la 4a sèrie del primer grau, encara que a totes les comunitats hi ha escoles; els mitjans de transport per carretera són molt deficitaris. Com que estan distants de la zona urbana, estan desproveïts de les fonts d'energia convencionals i utilitzen la llenya, o generadors alimentats per combustibles fòssils com el gasoil o la benzina, contaminants i més cars que l'energia solar. Les famílies estan compostes per 8-9 membres de mitjana, i tenen un nivell de vida molt baix. Les dones s'ocupen de les activitats domèstiques i tenen cura dels infants, dels avis i dels marits, i també ajuden en el treball del camp. Els homes es dediquen exclusivament al camp.

El projecte Energia do Sol I ha estat molt important, perquè va transformar molt positivament la qualitat de vida de la població de Santo Antonio Mata Azul: ha permès la creació d'ocupació, la millora de les condicions de vida i de treball de la població d'aquesta comunitat, ha facilitat l'educació i la capacitació i ha estimulat les relacions socials. És a dir, amb l'energia solar -energia gratuïta, renovable i no contaminant- s'ha contribuït al creixement socioeconòmic sostenible d'aquesta zona i s'ha assegurat la integració del factor mediambiental.

Concretament el projecte va consistir en proporcionar uns kits solars a cinquanta famílies. Una vegada aquestes famílies varen retornar la quantitat emprada per la compra dels kits (a ANSA), el projecte va prosseguir amb cinquanta famílies més i així successivament fins que les tres-centes famílies (al voltant de 3.000 persones) de l'àrea de Santo Antonio Mata Azul van tenir accés a l'energia solar.

Gairebé en el 90% de les famílies hi ha socis del Sindicato dos Trabalhadores Rurais de São Fèlix do Aragauaia-MT, organització implantada en tot el municipi. Totes les comunitats on es va portar a terme el projecte Energia do Sol tenen la seva Associació local, que reuneix el veïnat per la discussió dels problemes de les comunitats. Aquestes associacions van constituir una part molt important del projecte, ja que van estar compromeses directament en la seva planificació i en la seva implementació.

La instal·lació de les plaques ha permès millorar de manera molt significativa les condicions de treball dels camperols, pel que fa al rec, ja que ha fet possible que l'aigua arribi a les zones de conreu i que es pugui regar d'una manera regular, amb la qual cosa s'aconsegueixen millors collites, cosa que, en el que en el cas de la comunitat de Mata Azul, ha evitat l'èxode a les grans ciutats. També es va poder atendre una comunitat indígena que volia un sistema de rec utilitzant l'energia solar, i fins i tot s'han obert noves activitats econòmiques, com una petita botiga per vendre làmpades, ràdios i tots aquells petits aparells relacionats amb l'electricitat que generen les plaques solars.

Més enllà del que estava previst en el projecte, han pogut desenvolupar altres activitats, com la utilització del telèfon cel·lular per part de setanta famílies que viuen a més de 70 km del municipi, totalment aïllades, com donar cobertura mèdica per a la prevenció i el tractament de càncer de colon i d'úter a dones treballadores rurals de Mata Azul i de Santo Antonio do Rio das Mortes, com de prevenció de la sida i dels embarassos adolescents de la zona rural del Municipi de São Fèlix do Araguaia i de les comunitats indígenes tapirapé i karajá, de l'Illa do Bananal, i la instal·lació del sistema elèctric a la biblioteca comunitària.

L'èxit i les conseqüències tan positives que va tenir el projecte Energia do Sol I és el que va fer que ANSA es proposés expandir el projecte a altres regions de la Prelazia de São Fèlix do Araguaia amb el projecte Energia do Sol II.

Aquest segon projecte es va dur a terme a Serra dos Magalhaes, on hi viuen quaranta famílies, dotze de les quals varen ser les primeres beneficiàries, a Gleba D. Pedro, on de tres-centes famílies se'n varen escollir cinquanta-cinc, a Gleba Bandeirantes on se'n varen escollir vint-i-vuit de cent cinquanta i a Gleba Azulona Gameleira on varen ser escollides vint famílies de les cent nou que hi viuen.

En els dos projectes, les famílies beneficiàries de cada comunitat havien de mostrar interès a implementar l'energia solar com a font alternativa d'energia, ja que no tothom estava prou convençut de les millores que els podia portar la instal·lació de les plaques solars. Una vegada les plaques van estar instal·lades, les altres famílies que no participaven inicialment en el projecte van decidir de fer-ho, convençudes dels aspectes positius de l'energia solar, i així es varen arribar a cobrir totes les famílies de les comunitats, així com altres comunitats també allunyades dels nuclis urbans (petites ciutats o pobles).

Les plaques solars, a més de permetre la il·luminació de les cases, han comportat una millora del treball de les dones. El fet de tenir aigua corrent a les cases ha facilitat totes les tasques domèstiques (cuina, neteja, higiene personal, rentar la roba), sense haver d'anar al riu.

Gràcies a l'establiment de l'energia solar, les famílies també han millorat la seva alimentació, ja que els ha possibilitat conrear petites hortes pròpies, en poder captar aigua i fer-la-hi arribar.

El treball a les escoles ha experimentat una millora, ja que s'han iniciat cursos nocturns d'alfabetització d'adults. Les comunitats també poden fer reunions de nit amb més facilitat i sense costos. Aquest sistema d'il·luminació, a més, no té riscos d'accidents pels infants, que abans provocaven incendis de nit utilitzant llums de gasoil.

Diverses prefeitures (ajuntaments) han inclòs en les seves construccions en zona rural el sistema d'energia solar, principalment a les escoles. Que el poder públic assumís aquesta tasca ha significat un salt qualitatiu en la vida de les comunitats rurals.

 

Contrapart local: ANSA
Data d'inici: Energia do Sol I 1998 i Energia do Sol II 1999
Data d'acabament: Energia do Sol I 1999 i Energia do Sol II 2000
Subvencionat per: Generalitat de Catalunya, convocatòries:
                           1998 Energia do Sol I i 1999 Energia do Sol II
Quantitat concedida: 42.070,85 € Energia do Sol I
                               72.121,45 € Energia do Sol II
Cost total del projecte: 136.826 € (1998) Energia do Sol I
                                  168.000 € (1999) Energia do Sol II
Total: 304.826 €

Fundació Alfonso Comín | Av. República Argentina, 216 pral. 1ª | Tel. 93 418 54 97
fdacomin@fdacomin.e.telefonica.net