El periodisme modern s’inaugura amb una frase que encara avui s’ensenya a les facultats de periodisme occidentals: “La notícia no és que un gos mossegui un home, la notícia és que un home mossegui un gos”. La frase és del banquer William Maxwel Aitken (1879 Maple, Canadà 1964 Surrey, UK), Lord Beaverbrook, que va fer fortuna com a banquer a Mont-real, va ser polític conservador a UK i va controlar i fundar diversos diaris a UK, magnat de la premsa, defensor de l’empresa privada i dels interessos bancaris, màxim exponent del capitalisme.
Aquesta frase converteix el periodisme en indústria de l’entreteniment. L’objectiu és impactar, no informar. Aquest plantejament avui és especialment present en les TV, ja que les imatges reforcen l’impacte. Hi ha una diferència abismal entre impactar i informar. Impactar defineix quin tipus de notícies es donen i quines no, com es donen les notícies (quines paraules, quines imatges, quina brevetat), que les notícies siguin efímeres (així cada dia se’n poden donar de noves), i la novetat constant com a definidora de l’actualitat, les notícies han de ser lleugeres i àgils (sense aprofundir ni centrar-se en res). Impactar també és el plantejament idoni per convertir un mitjà de comunicació en un negoci rendible.
Informar requereix investigar (abans, durant i després de la notícia), aconseguir les dades, comprovar fonts per saber si les dades són correctes. Tot això requereix temps, si les notícies només es basen en la informació en temps real, llavors haurien de ser només dades. Informar també requereix una posició crítica amb els poders, perquè la força del poder sempre s’ha basat en ocultar informació sobre quins són els seus plans, quins els seus objectius reals, etc... i el periodisme ha de posar en evidència totes aquestes coses, és la garantia de la democràcia: si no es posen en evidència totes aquestes coses, els poders enganyen, donen falsa informació i n’oculten d’altra precisament perquè saben que, si la gent sabés la realitat, s’oposaria a aquests plans. Només si la gent coneix la realitat, pot triar lliurement, i triar lliurement és la base de la democràcia. Informar també és fer que la gent es faci preguntes i tracti de buscar les respostes per si mateixa. Saber què passa i per què passa. |
