El continent africà ha estat, des de sempre, el millor mirall de les pors i les ignoràncies dels occidentals. Fa escassament un segle que les potències europees es van decidir a penetrar i explotar el cor d’Àfrica, amb un retard enorme respecte a les Amèriques o l’Orient asiàtic. Aquesta singularitat s’ha explicat per la dificultat d’accés de la jungla equatorial, la duresa del desert saharià, els perills de les malalties tropicals i la suposada hostilitat dels pobles indígenes. Però en el fons, i subjacent a tots els estereotips sobre la humanitat negra, hi havia la percepció que Àfrica no s’ho valia.
La imatge continua vigent avui. Malgrat l’evidència científica sobre el naixement de la nostra espècie al Rift Valley, malgrat I’eclosió indisputable de grans civilitzacions a la vall del Nil, a Cartago, o Abissínia, al Magrib àrab, al Sahel, a la costa Swahili, al Gran Zimbabwe,...; malgrat la important contribució, amb sang i suor, dels esclaus negres a la prosperitat americana; malgrat les arrels africanes de la música, la dansa, I’art i altres components de la nostra cultura global; malgrat I’enorme dinamisme de les societats africanes actuals; malgrat tot, en el fons encara seguim sospitant que al sud de l’Atles no hi ha més que primitivisme, promiscuïtat i violència.
En el programa que se us ofereix a continuació hi trobareu una visió diferent de la realitat africana. Diferent de la que s’ha perpetuat en l’imaginari occidental, de la moneda d’ús corrent als nostres mitjans de comunicació -que sovint fan el buit, o fins i tot desinformen, sobre el continent veí. Però no necessàriament gaire diferent, en el tractament, de les visions que es puguin aplicar amb rigor a I’univers europeu, l’Amèrica Llatina o l‘extrem Orient. Perquè intentarem usar les mateixes eines que ens serveixen per a comprendre millor qualsevol col·lectiu humà: la geografia, la història, l’anàlisi política, els estudis econòmics, la lingüística o la interpretació cultural.
Posarem I’accent en els conflictes que han afectat algunes regions d’Àfrica, però això no vol dir que considerem els nostres germans de pell fosca uns éssers especialment conflictius. Simplement, creiem que és a les crisis on afloren millor les contradiccions socials, i on millor es poden copsar les realitats materials i humanes de cada poble, sigui a Àfrica o al cor de la vella Europa. Diguem doncs, i diguem-ho ben clar, que al continent negre hi conviuen conflictes i harmonies. És més: sovint ens preguntem si, a banda d’explosions puntuals de truculència, la inestabilitat general del quadre africà no és més un regal dels mestres del nord que no pas condició innata dels neòfits del sud. Una altra cosa és que utilitzem el tòpic per a amagar aquesta sospita.
ÀFRICA CLÀSSICA
(Història Pre-colonial)
Ferran Iniesta
Professor d’Història de l’Àfrica de la Universitat de Barcelona. Membre del Centre d’Estudis Africans
ÀFRICA SOTA LA DOMINACIÓ BLANCA
Alfred Bosch
Historiador, Periodista. President del Centre d’Estudis Africans
EL MAGRIB: DEL COLONIALISME A L’ISLAMISME
Antoni Segura
Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
ELS PROCESSOS DE TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA I ELS SISTEMES DE PARTIT ÚNIC A L’ÀFRICA OCCIDENTAL
Sebastià Puigserver
Antropòleg. Membre del Centre d’Estudis Africans
RUANDA: UN GENOCIDI PROGRAMAT
Vicenç Fisas
Investigador per la Pau i el Desarmament del Centre UNESCO de Catalunya
CONFLICTES I CRISI A ANGOLA I MOÇAMBIC
Antoni Castel
Periodista. Membre del Centre d’Estudis Africans
LA BANYA D’ÀFRICA AVUI
(Etiòpia, Eritrea, Somàlia, Djibuti, Sudan)
Josep Antoni Borrell
Antropòleg. Membre del Centre d’Estudis Africans
LA FI DE L’APARTHEID A SUD ÁFRICA
Alfred Bosch
Historiador, Periodista. President del Centre d’Estudis Africans
|
